Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc...
L’objectiu de l'exposició és donar a conèixer l’obra del
mestre del còmic de línia clara, el belga Georges Remi, anomenat Hergé, creador
de Les aventures de Tintín
Horari: Del 27 d'octubre del
2011 al 19 de febrer del 2012, de dilluns a divendres, de 17 a 21 h.
Caps de
setmana, matins d'11 a 14 h i tardes de 17 a 21 h.
Lloc: Espai Cultura Unnim, c.
d'en Font, 25
Organitza: Obra Social Unnim Caixa
Entrada gratuïta
Presentació
L’objectiu de
l’exposició és donar a conèixer l’obra del mestre del còmic de línia clara, el
belga Georges Remi, que signava Hergé, creador de Les aventures de Tintín.
La mostra s’ha
promogut per homenatjar tant l’autor com el seu personatge més important, i per
divulgar les interioritats, els secrets i la complexitat dels populars còmics
que han esdevingut figures de la cultura universal, impulsant els valors de
l’humanisme, la noblesa, l’amistat i la generositat. Els vint-i-quatre àlbums
de les aventures de Tintín, a més d’un repàs exhaustiu de la història del segle
XX, recorren els cinc continents del planeta i són també un magnífic exemple de
la qualitat d’un art nascut en aquest segle que els francesos anomenen bande
desinée i que uneix dibuix i literatura.
Hergé era un gran
perfeccionista, es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. Ho
feia tenint en compte tots els detalls: el context històric i polític, els
aspectes científics, l’entorn geogràfic, la fauna, la flora, les ciutats, els
monuments, els mitjans de transport, les antigues civilitzacions, etc. fins
configurar un autèntic univers artístic que donava versemblança i força al seu
relat, fins arribar a constituir un veritable repàs de la història del segle
XX, establint precisos paral·lelismes entre la ficció i la realitat.
Tintín va viatjar
a la Unió Soviètica dels bolxevics i va descobrir la impostura dels
revolucionaris de l’Amèrica llatina. A Chicago, va fer caure Al Capone; va
desmantellar les bandes de falsificadors de moneda a Escòcia i va neutralitzar
les xarxes dels traficants d’opi al Mediterrani. Va anar a la lluna quan Neil
Armstrong encara anava amb pantalons curts. Va recórrer el Sàhara damunt d’un
camell amb els tuaregs, va escalar l’Himàlaia seguint la pista del Ieti, visità
les tombes més secretes de l’antic Egipte, explorà l’Oceà Àrtic, descobrí una
ciutat inca al Perú i trobà les tribus més oblidades d’Àfrica i d’Amèrica.
També fou arrestat per la GPU, la policia secreta soviètica, penjat als Estats
Units, condemnat a mort per l’armada japonesa, afusellat a l’Amèrica llatina,
enterrat a Egipte, donat per mort al desert d’Aràbia i abandonat en alta mar a
l’oceà Pacífic. Fou raptat per un comando de l’Irgun israelià, captiu dels
beduïns irredempts de Palestina i protegit per una societat secreta a la Xina.
Va fustigar el comunisme, l’imperialisme japonès, els traficants d’armes, les
altes finances internacionals, el tràfic d’esclaus. Va ser l’amic d’un maharajà,
l’hoste del Dalai Lama, l’ajudant de camp d’un general a l’Amèrica llatina, el
company d’infortunis d'un emir del petroli a l'exili. Va salvar un monarca
balcànic, va escapar d’un atemptat terrorista, va travessar el Teló d’Acer per
salvar un amic de les urpes d’una dictadura comunista. És, doncs, innegable que
Tintín ha esdevingut un símbol, un heroi universal, una llegenda, un mite.
Això és el que
il·lustra aquesta exposició. Tot és fàcilment identificable en les fonts
documentals que Hergé va utilitzar. Gairebé cada vinyeta, gairebé cada dibuix,
es correspon amb alguna fotografia, llibre, revista, anunci publicitari,
pel·lícula, postal o document que Hergé va consultar i guardar als seus arxius.
Totes les fonts documentals que s’exposen són peces originals.
Perquè és ben
evident que la capacitat de lluita, el convenciment, la valentia, l’honestedat
i la humanitat són i seran sempre valors originals, fonamentals, que mereixen
ser exaltats i que es mantenen vius a través de la figura d’aquell jove repòrter
belga que tenia un fox terrier blanc...
